AVATAR, LA CRÍTICA…
Després d’esperar molts dies davant de la insistència de molta gent en que ‘ja tardava a anar al cinema’, per fi ahir em vaig decidir. Avatar en 3D. Potser feia un parell d’anys que no anava al cinema, no pas per les cartelleres és clar, més aviat pel fet del cost que suposa anar-hi. Hem de tenir present que per als empresaris del sector cada vegada els és més difícil fer negoci amb la projecció de pel·lícules (recordeu que un 50% és per a la productora), i que a més a més s’han de fer càrrec de les decisions polítiques. Tot això fa que si vols gaudir d’una bona pel·lícula, amb el teu refresc i que no falti la caixeta de crispetes, no baixes de 12€. Ah! I si hi vas amb la xicota només cal que multipliquis….Ho trobo excessiu….
Però bé parlem de la pel·lícula… Avatar, la gran producció de Cameron, ja que sembla ser que ha hagut d’esperar uns quanta anys a acabar-la, doncs la tecnologia no estava prou evolucionada fins aquets moment.
Us diré que és bona. No, és molt bona. Però la criticaré una miqueta, i segurament amb moltes contradiccions per part meva…
D’entrada ja només per agafar les ulleres i veure en 3D impacta molt, són uns efectes visuals extraordinaris, de bon principi ja et quedes al·lucinat amb la sensació que et dóna en profunditats i efectes especials. Estar en un altre planeta també et provoca sensacions d’intriga. Naus espacials, robots, experiments i un minusvàlid fan que de seguida tinguis ganes de veure el final.
Avatar té un argument bàsic que es centra en tres paraules claus: guerra, amor, rescat.
Aquestes tres paraules són l’eix principal en què es basa una pel·lícula de quasi bé tres hores (que per cert, a mi em van passar molt bé). Aquest argument s’enriqueix principalment dels efectes especials que suposa el 3D, dels paisatges tropicals amb arbres gegants i boscos plens de criatures estranyes i plantes fantàstiques que tots voldríem tenir a casa.
La genètica torna a ser un pilar important en una pel·lícula de ciència ficció. La raça humana és superior, però com sempre, necessita una constant evolució en l’afany d’aconseguir més i més, però això si, amb un sol objectiu que ens caracteritza: econòmic…
Avatar no deixa de ser una dura crítica a la raça humana, la lluita pel poder, demostració de força, destrucció de recursos naturals. Avatar és una clara indirecta al que al nostre món actual està passant, ens estem quedant sense res…Potser aquesta pel·lícula s’hauria hagut de projectar en estrena mundial durant la convenció de Copenhague….
Però bé, al final, i després de veure el que ja des d’un bon començament s’endevinava, com sempre, guanyen els bons…I això per a mi, és important.
Avatar és bona. No, molt bona. La fan molt bona els efectes especial, les 3 dimensions, i la combinació de diversos elements futuristes i tradicionals, i la recomano per tothom. Però us haig de recordar que Matrix ha fet deu anys, i us asseguro que no en té res que envejar.
Matrix és bona. No, molt bona. Perdó, de moment és la millor pel·lícula que s’ha fet mai, en argument i en efectes especials, i dubto que es pugui millorar.
Leave a Comment